Represa

Això no pot ser. Sempre volent tenir un bloc, i un cop aconsegueixo tenir-ne un no el faig servir. No sabia com fer-m'ho per cultivar l'hàbit d'escriure-hi sovint, i d'alguna manera emmagatzemar els meus pensaments, reflexions, experiències i anècdotes en format digital. I bé, com que sempre quan algú es proposa un repte intenta començar per canviar alguna cosa, m'he decidit a substituir el títol anterior per un altre ple de significat.

D'aquesta manera, "la vila del pingüí" caduca i deixa pas a l'actual "Dokh, dâgou, wagagne...". Qui ho llegeixi es quedarà ben parat, i és ben possible que pensi que són paraules franceses. Potser per la combinació de consonants i vocals, potser per l'accent circumflex damunt la "a". Però aquest algú estarà equivocat. I és que no en sé ni un borrall, de francès. Tot i que tampoc de wòlof, llengua africana a què pertanyen aquests mots, que abraça prop de 4 milions de parlants que s'estenen per Gàmbia, Senegal i Mauritània.

I ara arriba el moment més interessant: què volen dir?
Les tres paraules en qüestió són exemples de la riquesa de repertori de la llengua wòlof per tal d'expressar les maneres de fer una acció, que en aquest cas, és CAMINAR. I ho fa incorporant aquests sentits en el propi lexema verbal. Així, 'dokh' vol dir caminar, 'dâgou' significa caminar sense destí i 'wagagne' es refereix a "caminar a batzegades".

I n'hi ha moltes més. La més bonica: 'tefassou' [caminar a la vora del mar]. La més curiosa: 'nietnietti' [camjinar com un vell que vol córrer]. I és que endinsar-se en el món de les llengües és com viatjar a través de les paraules.
I què és la vida, sinó un viatge?