Sopa de llengües

Fa menys d'una setmana vaig passejar-me pel barri cercant persones que parlessin llengües diferents al català i al castellà. Al meu barri és una cosa ben senzilla, ja que hi ha moltes persones que han vingut d'altres països i s'hi han instal·lat. El que no sabia, al principi, és com em rebria la gent.
Per començar, vaig entrevistar la Cèlia, una dona boliviana que té una botiga d'oportunitats a prop de la parada de metro. La seva llengua materna, el quitxua. La seva predisposició a respondre les meves preguntes i atendre les meves demandes: absoluta.
A continuació, l'entrevistat fou l'Aakif, un noi jove que treballa a la botiga de queviures del mateix carrer. Conversar amb ell va ser molt interessant i em vaig sentir molt acollida des del primer moment. La seva llengua és el paixto, pròpia de l'Afganistan, tot i que ha viscut la major part de la seva vida al Pakistan, ja que van haver d'emigrar allà per motius de guerra. I ara, a Barcelona. Quines voltes dóna la vida vaig pensar... i vaig intentar imaginar com és la vida fugint del foc... una vida deixant enrere el que estimes per no deixar enrere la pròpia vida. Però no vaig poder. No és possible fer-ho quan no ho has viscut mai, per molta empatia que vulguis mostrar o tenir. Només vaig sentir por i ràbia. L'Aakif tenia conversa i vaig allargar l'entrevista per poder estar més estona xerrant-hi.
Abans de tornar a casa, en vaig fer tres mes i vaig descobrir més llengües presents al meu barri: l'urdu, el xinès i el tamazight. I la sensació d'haver trencat algunes barreres invisibles.

I avui, no puc no fer una altra cosa que pensar en la ignorància. La ignorància dels qui menyspreen qualsevol llengua que no sigui la pròpia. La ignorància dels qui es pensen que, per ser immigrant, una persona és d'una determinada manera, obviant que de cada racó han arribat amb un bagatge cultural ben ric. Obviant que, sovint, és molt més interessant parlar amb persones com l'Aakif, que amb segons qui.

I que si la vida és injusta, alguna cosa podem fer-hi perquè ho sigui un poc menys. Com a mínim, un poc.