Al segon curs de la carrera, vaig descobrir un món que fins aleshores no havia tingut l’oportunitat de conèixer: els àlbums il·lustrats.
Setmana a setmana, em vaig deixar anar seduint tant per les imatges (el·laborades de maneres diferents, amb estils diversos però sempre tan suggerents) tant com per les paraules -que acostaven als infants temàtiques que ballaven entre la fantasia i la realitat-dels contes que la professora portava a l’aula. Aquells contes em feien sentir, imaginar, reflexionar, emocionar-me, canviar de perspectiva, etc. I sobretot, em van ajudar a estimar, encara més, la literatura... i a començar a gaudir les arts plàstiques.
I un bon dia va arribar el moment en què vaig començar a buscar els contes fora de l’aula... a les biblioteques públiques on abans passava per alt la Secció Infantil... o a qualsevol llibreria, perquè hi anava de pas o expressament. Avui, m’agrada llegir nous contes, o rellegir els ja coneguts. Però dels que vaig descobrir a classe de Literatura Infantil a la universitat... n’hi ha quatre que m’han quedat especialment gravats:
- Voces en el parque (BROWNE, Anthony. Fondo de Cultura Económica)
- L’illa (GREDER, Armin.Lóguez)
- De què fa gust la lluna? (GREJNIEC, Michael. Kalandraka)
- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap (ERLBRUCH, Wolf. Kalandraka)
I no és cap casualitat que del tercer i el quart hagi “pres” el meu pseudònim i títol pel bloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
l'únic que no conec és el primer! i els altres són molt macos i molt encertats!
Publica un comentari a l'entrada