Em resultaria molt difícil, però, arribar a comptar els que he pres des del dia que em vaig decidir a tastar-lo. Va ser a mitja tarda, amb dues amigues, a un bar genuí, dels de tota la vida. Van demanar un cigaló de baileys i se'm va acudir tastar-lo. El licor irlandès li donava una gràcia dolça que m'hi va enganxar. Al principi només demanava trifàssics, però en cosa de setmanes ja demanava cafès amb llet al bar de la facultat. El cafè era bo i només costava setanta cèntims... i l'excusa perfecta per refugiar-se del ritme frenètic de la creativitat didàctica.
Des d'aleshores, i a poc a poc, el cafè s'ha anat fent un racó a la meva vida tot i que no n'he volgut fer mai una rutina... És per això que vigilo de no prendre'n cada dia, ni sempre a les mateixes hores, ni en compro per tenir-ne a casa. Per a mi, l'acció de tastar amb els llavis la temperatura del cafè i fer-lo passar, a petits xarrups, gola avall ha de ser un moment de plaer, i no una cosa més a fer tal com raspallar-me les dents o fer-me el llit.
"Fer un cafè" és també, sovint, un pretext per quedar amb un amic. Independentment de si a l'amic, o a tu mateixa, li agrada o no el cafè. Tant se val si un cop asseguts al bar demanarà una camamilla, un refresc o una ampolla d'aigua. Continuareu dient que heu quedat per fer un cafè, per molt que en realitat el que volguéssiu fos fer-la petar. El cafè és el nexe, el testimoni de paraules que s'enlairen en converses llarguíssimes entre amics, companys i coneguts. Qui no ha abocat mil sentiments al voltant d'una tassa? O ha somniat que les coses podien ser millors? O ha discutit abocant tota la passió sobre alguna qüestió? Qui no ha aprofitat un descans brevíssim per fer-ne un a les màquines de la universitat, i gaudir d'uns minuts de conversa personal amb un company, tot i sabent que el gust del cafè seria horrible? Qui no ha quedat mai amb algú especial per fer un cafè, i ha desitjat que el líquid de la infusió no s'acabés mai perquè no arribés el moment de marxar?
Però "fer un cafè" pot ser també un pretext per trobar-se amb un mateix. Aquell cafè que fas sol un matí abans d'entrar a treballar perquè has tingut mala nit, el que fas en estones mortes enmig de la ciutat, els que fas només per fer-los, perquè vols sentir-ne el gust, els que fas mentre esperes que arribi algú o que succeeixi alguna cosa. Els que fas mentre llegeixes una novel·la, mires la gent passar o senzillament arregles el món des del propi imaginari. Són segons, minuts, hores... que et regales a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada