ATENCIÓ: Tinc la grip M

Em mossego les ungles a diari. Bec a morro d'ampolles on han begut els amics. Tot i que em rento les mans moltes vegades al dia, no vigilo gaire què toco quan sóc al carrer. Desconec la majoria dels consells per no acabar sota la xarxa de l'epidèmia, i no faig cas dels hipocondríacs que la veuen a tot arreu. Tot i així, la Grip A no em fa patir ni tossir...

Taral·larejo les seves melodies al carrer, a l'autobús i al metro. Canto amb amigues les tornades dels seus temes més enganxosos, ja sigui al bell mig de la Rambla del Raval, com al Desert del Sàhara. Em transformo quan sóc davant l'escenari, i la música en directe em fa saltar i cridar fins que se m'esgota la veu. Em confonc quan el Bernat em diu que t'ha vist per Barcelona, i t'adverteixo que només em facis cas els dies senars. Em queixo perquè és nit freda per ser abril, i em recorden que som a l'octubre; deu ser la corbata llarga i estampada amb colors crus, que m'ofega i no em deixa posar seny. Omplo les llibretes amb mots i gargots dissenyant un pla quinquennal, amb la intenció de trobar-te per l'Eixample i fer un menú a un bar qualsevol. Provo d'encaixar en escenes boniques, afrontant la vida mirant-la a la cara, sabent que avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. No sé què hauria passat si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys, perquè vaig néixer a Catalunya, fa vint-i-cinc i escaig, però segurament no m'haurien encomanat una grip de qui ningú m'havia advertit: la grip M (Manel).